- La teoria sintètica de l’evolució de Dobzhansky, Mayr i Simpson. Per a aquesta teoria, el subjecte de l’evolució és l’individu.
- La teoria sintètica renovada defensada per Lewontin, Gould i molts altres autors. Donen més importància a l’atzar i sustenten un model discontinuista i saltacionista de l’evolució. El subjecte de l’evolució és l’espècie, no l’individu.
- La sociobiologia de Wilson, Dawkins, Maynard Smith. El subjecte evolutiu és fonamentalment el gen, i l’atzar té poca intervenció.
- La teoria neutralista o estocástica de Kimura, que atorga el protagonisme de l’evolució a l’atzar.
- La teoria organicista de Vandel, que no té gaires seguidors.
- El neolamarckisme de Wintrebert i Grassé, defensada pràcticament en solitari per aquests autors.
- La teoria de l’equilibri puntuat d'Elredge.
Richard Dawkins
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada