La teoria sintètica de l'evolució

El redescobriment posterior dels treballs de Mendel per part de De Vries i Bateson donava més consistència a la teoria evolutiva de Darwin.

Durant els anys 1950, amb l’aparició de la genètica molecular es va haver de retocar la formulació de la teoria sintètica que sustenta les tesis següents:

• La unitat de transmissió d’informació genètica, i de mutació és el gen.
• La unitat de selecció és l’individu, no el gen, però, la unitat d’evolució no és ni el gen ni l’individu, sinó la població que comparteix determinat genoma.
• El procés de la selecció natural depèn de les diverses interaccions entre els organismes i el seu medi ambient, la qual cosa pot originar, o no, una «lluita per l’existència». En aquesta, l’important no és la supervivència de l’individu, sinó la seva capacitat reproductora, és a dir, que deix descendència.
• L’enriquiment del concepte de selecció natural.
• La revitalització de la noció de variabilitat, que s’explica a partir de la genètica i de les mutacions.

D’aquesta manera, les tesis bàsiques de la teoria sintètica són les de la mutació genètica, la de la recombinació genètica, i la de la selecció natural que actua com a filtre de les diverses mutacions genètiques aleatòries. A més, les evidències paleontològiques confirmaven que l’evolució era un procés gradual que podia ser guiat per la selecció natural.