La teoria evolucionista de Darwin va haver d’enfrontar-se amb nombrosos problemes científics, en especial:
- La inexistència, en la seva època, de restes paleontològiques suficients per justificar les transicions entre espècies.
- La falta de proves concloents sobre la selecció natural.
- La no heredabilitat dels caràcters adquirits.
- La joventut de la terra, la qual impediria el llarg procés evolutiu.
- La justificació de l’aparició d’òrgans tan complexos com els ulls, per exemple.
Aquestes objeccions han anat sent superades per les revisions del darwinisme original. La nova genètica sorgida a partir dels descobriments de Mendel i la noció de gen postulada per Auguste Weismann, el 1882 van ser destacades en aquest aspecte.
El neodarwinisme és la teoria elaborada per Weismann, qui aplicava la mecànica mendeliana sense saber-ho. Segons Weismann, la selecció natural s’efectuava sobre els gens, que eren els responsables de la transmissió dels caràcters hereditaris. Aquest autor va ser el primer a distingir entre soma i germen. D’aquesta manera, Weismann va corregir i va ampliar la teoria de Darwin i va postular un darwinisme sense transmissió de caràcters heretats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada