El Neodarwinisme és un terme creat al segle XIX per a definir la síntesi de la teoria evolutiva descrita per Charles Darwin i el mutacionisme de Brooks, que definia que la mutació era el motor de l'evolució.
La teoria de Darwin no era capaç d'explicar l'origen de la variació. El lamarckisme
i el mutacionisme van créixer durant unes dècades com les teories
rivals capaces d'explicar-lo, fins que el mutacionisme i la selecció natural van crear el Neodarwinisme.
El terme va ser creat per Romanes per a referir-se específicament a la versió presentada per Weismann, el qual tenia el suport de Russell Wallace, en qui es basava.
No va ser, però, fins al redescobriment de les lleis de l'herència de Gregor Mendel que va ser possible confirmar que s'havia avançat en la direcció correcta.
El terme va ser creat per Romanes per a referir-se específicament a la versió presentada per Weismann, el qual tenia el suport de Russell Wallace, en qui es basava.
No va ser, però, fins al redescobriment de les lleis de l'herència de Gregor Mendel que va ser possible confirmar que s'havia avançat en la direcció correcta.
Actualment, el neodarwinisme es considera desfasat i ha estat substituït per la síntesi evolutiva moderna, que també inclou les lleis de l'herència, les bases moleculars de la genètica i la genètica de poblacions, aspectes que no havien pogut ser considerats en el neodarwinisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada